Sense filtres. En tons apagats. Un dia gris. I bellesa infinita. Així com és la vida va ser el dia d’ahir.

Ara mateix no estic llegint cap llibre aliè. Ni estic escrivint Lot 5. Estic rellegint el 3r llibre. I m’agrada tant. Fa vergonya dir-ho però m’agrada el que he escrit. M’agraden els personatges que he creat. I m’agrada molt lo humans que són. Les pèrdues i les tragèdies que innunden les seves vides. I com (som)riuen i s’aixequen, a pesar de tot. I, a la vegada, m’agrada el prisma heroic que destil·len. Aquest ‘tot és possible’. Fins i tot en la grisor més absoluta.