Avui ha estat un dematí genial i màgic! Improvisat, fàcil, com és sempre que ha de ser.

He retrobat dos bons amics que feia un parell (ben mallorquí) d’anys que no veia. Hem recordat vells temps i he tornat a cases amb moltíssima energia. Un dels dos el vaig conèixer jugant a rol, a Barcelona, fa com un milió d’anys… És curiós com recordes el passat, cadascú a la seva manera.

El cas és que he dut a la consciència tantes i tantes coses que hi ha als llibres i que provenen de les mil i una partides que vaig fer… a Palma i a Barcelona. No són coses concretes, tangibles, però sí l’essència d’aquelles primeres experiències creant vida a cada tirada.

Un dels elements tangibles que tot bon PJ (‘Personatge Jugador per als no iniciats) ha de conèixer serien les posades. Tot i que haureu d’esperar al tercer llibre, per veure’n una. I no podríem dir que hi comença, una història, en una posada, però sí hi ha una espècie de ‘retrobament’ entre dos personatges importants de la saga de Lot.

El fet cert és que no tir daus, per veure cap on prendran els personatges de la novel·la; perquè són ells, que manen, que improvisen, que decideixen, que VIUEN aventures. Malgrat que soc jo qui vibr, m’entretenc i gaudesc amb el seu camí ple d’incertesa, perills, amor i amistat.

Gràcies gràcies gràcies 🎲🎲🎲

PS Podríem dir que Lot seria com una gran campanya de D&D, però sapigueu que he jugat a moltes altres coses… Vampiro, Hombre lobo, Star Wars… La propera saga no crec que sigui medieval… Y hasta aquí puedo leer 😂😂😂